De castings y putas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CENTRE GARCILASO C/ Juan de Garay, 116-118 08027 Barcelona Tel. 93 93 256 29 59 Fax 93 256 29 58 Correo electrónico: ccgarcilaso@bcn.cat *Pase de pelis y cortos a partir de las 20h, entrada gratuita. Pase del corto "A contrareloj" de Jordi Lesán hacia las 21h o 21.30h. *Pase de pel·lis i curts a partir de les 20h, entrada gratuïta. PAse del curt "A contrareloj" de Jordi Lesán cap a les 21h o 21.30h.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

        http://www.fotolog.com/kristu81

                            -----------------------------------

 

 

 

 

 

Para acabar este año pondré el enlace de un proyecto en el que he estado brevemente inmerso:

 

"Los Martes" en http://joanplanas.tv/

 

Se trata de un programa de televisión por internet que se llama "Los Martes" y está dirigido por Joan Planas (el mismo que entre otras producciones realizó el documental "Con ánimo de lucro") y en el que colaboran un amplio personal que destacan o son conocidos y conocidas en internet por ser bloggers/videobloggers.

 

El medio televisivo es interesante de realizar, pues si se hace en directo se mantiene una tensión que te hace estar atento a cualquier cosa y esa tensión te mantiene vivo y por lo tanto es excitante. Por otra parte la televisión no es el medio que más me apasione pero en esta vida hay que hacer y saber hacer de todo y de todo lo que uno haga siempre se extrae una experiencia interesante.

El programa en sí está aún en proceso de madurez por parte de todo el personal que participa en él, por lo que tiene cosas buenas y otras no tan buenas quizás. "Los Martes" es un programa dirigido a un amplio sector de la población y de habla castellana (o que entiendan el castellano) y se emite los martes (cómo no) de 19h a 20h aunque, debido a variados problemas, casi siempre empieza más tarde de la hora y cómo no se acaba alargando más de la cuenta; aunque es recomendable estar siempre puntuales porque se suele tener a l@s espectadores/as implicad@s desde dicha hora. 

 

Personalmente yo he participado en dos de los programas y mi colaboración ha consistido o consiste en idear un esquema de iluminación junto a Joan Planas y cómo no, ser uno de los cámaras del programa. Ante todo decir que el programa tiene un presupuesto cero y todo en él es muy artesanal. Yo mismo he tenido la cámara en una mano y uno de los focos en la otra mientras Joan realizaba alguna entrevista. En fin, con el tiempo y si alguien se anima a subvencionar, se irá mejorando.

 

De momento ahí va el enlace:

 

http://joanplanas.tv/ (aunque ya lo haya puesto más arriba)

 

Y aunque de momento hay un parón navideño. Si no hay contratiempos, el programa "Los Martes" volverá en el 2008 e iremos colaborando en él a medida que nuestras agendas así nos lo permitan.

 

¡Salud!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

"A ver, C, voy a empezar por algo evidente:

- talytal es mi blog personal
- Como tal, publico lo que me dala gana en él

Con esto, quiero decir que me parece estupendo que me envíen cosas, así aprendo, pero me reservo publicar lo
que a mi me apetece, y a no defender lo que publico y lo que no.

En tu caso, me has enviado un anuncio de un corto, y no me ha parecido suficientemente interesante para mis
lectores. Y punto, es mi opinión. Si me envías el corto entero y me gusta lo pondré, si no me gusta no, así
de simple. Aparezca E o quien sea. talytal es mi reducto de libertad absoluta, y como tal pongo lo
que a mi me parece interesante.

Y como dices, mantenerlo me cuesta tiempo y dinero.

Y lo que a ti te parezca interesante para publicar en talytal me importa bien poco, porque es solamente mi
opinión la que cuenta.

Es como si yo me voy al rodaje de vuestro corto, y le pongo a E una gorra de talytal por la cara.
Porque yo opino que talytal hay que promocionarlo y que se conozca. A tí te importará bien poco lo que
yo opine, porque en el corto pones lo que te apetece como te apetece, y te cuesta mucho dinero y esfuerzo el hacerlo.

El comentario que hiciste estaba fuera de lugar (en una entrada sobre sección que no venía a cuento) y en
circustancias normales te habría marcado como spam y punto, el sistema te bloquearía todos los mensajes en el
futuro. Parece duro, pero hay que hacer cosas de estas porque hay demasiada gente que piensa que su proyecto
 hay que promocionarlo como sea, que es imposible que los lectores de talytal se queden sin conocerlo.
 
Así que ya sabes, si quieres estar 100% de que te publique en talytal, ponle a E una gorra con talytal y pongo el vídeo seguro. Mientras tanto, pondré lo que me apetezca cuando me apetezca.

Eso sí, si me envías el corto entero y me gusta, lo pondré bien, con reseñas y tal. Si no me gusta, no lo pondré
 y no explicaré porqué no lo pongo, porque no me puedo pasar el día explicando porqué no pongo las cosas que no
 pongo .....
 
Y recuerda que el que lo hagáis de forma altruista y y con gran esfuerzo no te da derecho a nada. Si lo haces
es porque crees en ello, como yo hago talytal. Porque si me pongo a poner cosas altruistas y hechas
con esfuerzo, hablaría más de Médicos sin Fronteras, no de vosotros. Y menos a pensar que tienes derecho a
llegar a la audiencia de talytal, que he conseguido día a día posteando 3 o 4 artículos diaros desde hace
2 años ... mucho trabajo .....

Ahh, y yo en la vida normal no soy tan borde, en serio. He hecho el mensaje no me ha sentado mal, pero creo
que mucha gente tiene una idea falsa de lo que los blogs tenemos que hacer y lo que no. Como en todos los medios,
 el que quiere poner publicidad la tiene que pagar. Yyo tengo el derecho de aceptarla o no. O de ponerlo gratis.

Un abrazo, de verdad, y suerte. De hecho, me habría encantado ir al estreno y conoceros, me encanta el mundo
del cine, y yo sólo soy un aficionado chapucero que compensa la falta de capacidad con mucho trabajo. Algún
día .....

E

On 16 Dec 2007 08:14:04 -0600, C wrote:

C wrote:
Me parece genial que creas conveniente publicitar el corto que te comenté una
vez esté colgado en la red.

Personalmente opino que el cine es más conveniente verlo en el cine y no en un
monitor de ordenador o portátil.

Tu página web me parece de los blogs interesantes que uno puede ir ojeando a
diario (sobretodo y para mí ante todo sección y este tipo de
secciones), desconozco lo que os mueve a los bloggers para mantener tal
constancia. Pero no me arrepiento de haberte dejado aquel mensaje (o spam)
publicitando lo que a todo un grupo de gente con un gran esfuerzo y de forma
altruista llegamos a conseguir, que fue estrenar un corto en un cine y que todo
aquel que se pasó, y se pase a lo largo de una semana, lo pueda ver(ya sea
bueno o malo el corto en sí)de forma gratuita pues la entrada es libre a todo
aquel que esté interesado, ya que comentándotelo por esta vía no me sirvió
de nada pues no lo publicaste, que era lo que intentaba conseguir: publicidad y
difusión.

Soy consciente que tú no sacas provecho lucrativo de tus secciones (pues en
alguno lo has dejado caer)quienes hicimos el corto (y tantos otros trabajos que
hacemos) los hacemos de forma altruista también y solemos tener que hacerlo
rechazando otros empleos, en los que nos pagan, o pidiéndonos vacaciones en
nuestros empleos de a diario para intentar hacer algo en lo que creemos
minimamente y que nos suele llevar mucho tiempo (días,semanas,meses...)y
esfuerzo llegar a realizarlo. Por lo que creo conveniente promover otras cosas
que no sean tan sólo las que se obtienen desde este medio de difusión que es
internet y al fin y al cabo la gente (audiencia)lo suele agradecer.

Piensa que quizá tú algún día necesites que promuevan algo que te ha
costado mucho esfuerzo realizar y seguramente ahora que tienes tanta audiencia
no te cueste trabajo, pero en en este medio la audiencia viene y va por muy
bueno o malo que sea lo que hagas y entre quienes intentamos realizar productos
audiovisuales interesantes es conveniente que nos apoyemos.

Saludos y ánimos para seguir trabajando.

PD:Espero que no te tomes este mensaje a mal pero quería hacerte saber mi
opinión."

PD: La persona que me ha enviado este mail de respuesta es de cierta fama en este medio de blogs (videoblogs) y como tál tiene cierta fama y repercusión en internet y fuera de internet.

PD1: Todo lo que está en cursiva es lo que he manipulado para intentar que no se identifique a ninguna de las dos partes relacionadas con este escrito y procurar así no crear polémica alguna.

PD2: El corto del que se hace mención lo he publicitado en variados blogs, con o sin éxito.

  

 

 

En el meu afany de recomanar cert tipus de pel·lícules que si no fos per equivocacions o per altres situacions de la vida passarien per alt sense dona-ls-hi una petita opció, presento "Once" del director John Carney.

 

No penso explicar l'argument ni fer un breu resum ni de la pel·lícula, ni del director ni de l'actor protagonista ni de l'actriu secundària (però molt protagonista tambè) perque no sóc crític de cinema ni tinc cap intenció de ser-ho.

 

Nomès diré que és un musical fet, segurament, amb baix pressupost.

 

Els musicals són perillosos pel fet de no acabar d'integrar la part musical en el drama (=història) de la història. "Once" té moments i moments, vull dir que no sempre potser la part musical estar del tot integrada (i justificada) dintre de la història.

 

Visualment en les seqüències musicals abusa de l'estil videoclip i té altres seqüències dignes del millor "Nouvelle vague".

 

En definitiva "Once" no és una gran pel·lícula, no passarà a la història (o potser sí), però vist el panorama cinematogràfic val la pena pagar l'entrada per veure-la. Avui dia que ens trobem amb una cartellera que fa homenatges al pitjor cine, del que a la seva època, de l'Star Sistem, se'l considerava de classe B.

"Once" et distreu dels problemes qüotidians, "Once" fa que durant el seu metratge no pensis en la hipoteca (o lloguer) a pagar. "Once" et distreu per a que no pensis en les factures, en la VISA, en el teu cap(s) o company(s) de feina que no paren de fer-te la vida imposible, o en tot allò que et manté preocupat al llarg del dia. "Once" durant 85 minuts et fa posar melancòlic, potser cau alguna llàgrima però tambè et fa riure. Durant 85 minuts "Once" et fa pensar en els teus somnis i que sempre es poden arribar a fer realitat, es trigui el que es trigui.

 

"Once" és una pel·lícula que promociona indiscriminadament el grup irlandès The frames, però si vas a veure "Once" passaràs una estona molt agradable i amb la satisfacció d'haver pagat els diners que t'hagi costat l'entrada i a més a més contribuiràs a que aquells que lluiten per millorar el panorama cinematogràfic actual vegin el seu esforç recompensat.

 

El panorama cinematogràfic actual és força lamentable i sobretot pobre, tant el català, l'espanyol, l'anglès, l'americà, etc.

"Once" no és la solució per millorar el panorama cinematogràfic actual, no és ni una obra mestre ni és una gran pel·lícula, però "Once" aconseguirà allò pel que es va crear el cinema que no és més que emocionar.

 

Salut!

 

 

 

Quan anem a realitzar una fotografia solem ajudar-nos del flash per a reforçar la il·luminació si allò que anem a fotografiar es troba subexpossat, és a dir tirant a fosc. Quan realitzava les meves pràctiques com director de fotografia a l'escola de cinema solia observar com la gent realitzava les fotos de raccord (o continuïtat) o foto fixa (o de record). Quan les realitzaven pel raccord jo em quedava callat, doncs no interferien en la meva labor (encara que més d'una va passar a "posteriori" a formar part del record i llavors sí que va interferir). Però quan les realitzava algun que altre foto fixa, ja fos experimentat o improvitzat, els solia demanar que no utilitzessin el flash. Quan anem a fotografiar un objecte o escena determinades solem donar importància a l'enquadrament a realitzar: que tot el que ens interessa que aparegui quedi impressionat de la manera més estètica possible.

Si la nostra intenció és realitzar una fotografia "amateur" (és a dir, no professional) segurament ens ajudarem del flash per a reforçar una escena subexposada. Però si la nostra intenció és realitzar una fotografia professional intentarem manipular la nostra càmera per a assolir una escena correctament enquadrada i exposada. Per a això utilitzarem aquelles eines que la nostra càmera disposi: L'ASA és la sensibilitat de la pel·lícula que utilitzarem, en el cas de les càmeres clàssiques amb pel·lícula a revelar a "posteriori"; o fins i tot podem trobar aquesta opció en càmeres digitals. L'ASA més usual és el 400 ASA, però a major ASA (600 ASA, 800 ASA, etc) més fàcil serà realitzar una fotografia amb baixos nivells d'il·luminació (és a dir, menys temps d'exposició es requerirà); i a menor ASA (200 ASA, 100 ASA, etc) més difícil serà realitzar una fotografia amb baix nivell d'il·luminació i per tant un major temps d'exposició es necessitarà encara que serà més recomanable si realitzem una fotografia en una escena amb alts nivells d'il·luminació (sobreexposició). L'exposició, el obturador o el shutter (pot rebre qualsevol d'aquests noms), és el temps que necessitarem per a realitzar la fotografia. Com més alt sigui el temps d'obturació menys temps necessitarem per a realitzar la foto, encara que també és cert que menys temps deixarem que entri la llum en el sensor de la càmera i per tant més fosca estarem realitzant la fotografia. Tot depèn de la il·luminació que hagi en l'escena. L'obturació sol ser la màxima responsable de les fotos mogudes. L'exposició estàndard sol variar entre 50 o 60, encara que seria més correcte que aparegués 1/50 segons o 1/60 segons que són les fraccions de segons, encara que poden ser des de 1 segon, 2 segons o més (com més gran sigui més possibilitat hi ha de que els objectes que es moguin apareguin moguts) fins a 1/100 segons, 1/200 segons o menys. El diafragma són unes petites “plaques” superposades que es van obrint o tancant deixant un cercle que s'engrandeix o empetiteix i que premetrà entrar més o menys llum. El diafragma pot estar des de tancat fins a obert i les variables que se'ns solen oferir són f2.8, f3.2, f3.6, f4.0, f4.5, f4.9,…f7.1, f8.0,… Tot això depèn del tipus de càmera que tinguem i del tipus d'objectiu (conjunt de lents) que disposi la nostra càmera de fotos (en càmeres de cinema i/o de vídeo hem de tenir en compte també la sensibilitat, l'obturació i el diafragma però en alguns casos amb valors diferents).

El flash és una petita bombeta (o llum) que s'activa en les càmeres de fotos quan anem a realitzar una fotografia en una situació de baixa intensitat lumínica i que sol reforçar els primers metres frontals a la càmera. La meva petició que no es realitzin fotos amb flash en els rodatges en els quals jo sóc el responsable de la fotografia és a causa de l'alteració que es produeïx en la il·luminació ja que sol ser un petit centelleig lumínic que provoca que l'escena tingui una il·luminació i un color diferent al treballat per mi. Per tant quedaran per al record unes fotografies del rodatge i de determinades escenes “falses” que no seran les quals es veuran en el treball en si i igual que qui s'encarrega de realitzar aquests records volen exercir el seu treball el més correctament possible jo també vull que el meu treball es vegi exposat el més correctament possible. Un altra situació em vaig trobar en els rodatges d'un amic director de fotografia, ja que ell sempre que es feia una foto amb flash s'espantava arribant-se a empipar ja que es pensava que la bombeta (o llum com se li diu professionalment) que utilitzava per a il·luminar, havia explotat i els llums poden ser barats o molt cars, com les dels focus anomenats HMI, a part del perillós que pot resultar l'explosió d'un llum de HMI ocasionant danys greus si es produeïx prop d'una persona, animal o cosa.

En fi, animo a tot aquell interessat en la fotografia que intenti utilitzar el menys possible el flash i que això ajudi a conèixer una mica més la màquina amb que realitzem les fotografies (encara que no en totes sempre serà factible). I demano que si us plau en determinats centres i en determinades situacions MAI s'utilitzi el flash, com en museus, zoològics o aquaris (no per la nostra foto amb flash sinó pel conjunt de totes les fotos amb flash que se li facin) ja que podem danyar les obres i/o molestar als animals que no tenen cap culpa de la nostra afició per retratar.

Salut!